Què és la síndrome post-vacacional?
La síndrome post-vacacional és una entitat a la qual se li està donant cada vegada més importància encara que no està acceptada com a malaltia en les principals classificacions internacionals. Es tracta d’un procés generat en els últims temps i possiblement a causa de l’estil de vida actual.
Es defineix com un estat genèric de malestar, acompanyat de símptomes físics i psíquics, a causa del procés d’adaptació necessari quan s’entra de nou en contacte amb la vida activa. No afecta totes les persones.
Quins símptomes poden aparèixer?
L’habitual és patir a la tornada de vacances un quadre de debilitat generalitzada i astènia. Hi pot haver problemes d’insomni que conviuen amb una somnolència important al llarg del dia. També pot haver-hi problemes de concentració o fins i tot sensació d’angoixa, sempre d’una intensitat variable en funció de qui la presenta.
A qui afecta?
En general a persones joves (menors de 40-45 anys), a les que es reincorporen a la feina de forma brusca (el dia després de tornar d’un viatge), persones que no estan còmodes en el seu treball o que tenen problemes d’esgotament o desencant amb la feina que realitzen.
Què es pot fer?
El més important és adoptar una actitud positiva i constructiva.
A mesura que s’acosta el final de les vacances és aconsellable una tornada progressiva, encara que no sigui completa, a la rutina habitual.
Si a la tornada de les vacances es produeix un enfrontament a un treball acumulat durant el període estival, es poden seguir algunes recomanacions.
- En primer lloc, ordenar la taula de treball evitant els munts caòtics i posteriorment organitzar l’agenda, establint un pla de lluita real que intenti afrontar les tasques pendents amb un ordre de prioritats.
- Incorporar en els hàbits diaris coses que has fet durant l’estiu, com practicar exercici físic. No oblidar seguir amb una alimentació equilibrada en la qual no falti fruites i verdures.
Si en un període d’uns 15 dies, la seva situació no s’ha solucionat, no dubti en consultar al seu metge o al seu farmacèutic perquè li aconsellin.
Fonts: Clínica Universitària de Navarra. Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària.